La tradició de la “Castanyada” i la modernitat de “Halloween” cada vegada conviuen més a Catalunya. Ambdues són festes populars iniciades per un ritual funerari entre el 31 d’Octubre i l’1 de Novembre. Per una banda, Halloween era una celebració que donava la benvinguda al nou any segons el calendari celta i en la qual s’utilitzaven fogueres i es vestien de bruixes per espantar els esperits malignes. Per altra banda, la Castanyada fa referència a la vigília cristiana de Tots Sants on amics/es i parents ajudaven als campaners a tocar als morts i menjaven castanyes -aliment de temporada- ja que gràcies al seu contingut energètic no defallien. Al torrar-les, també, es simbolitzava la plegaria per les ànimes dels difunts.
A Bretanya, Escòcia i Irlanda, antigament es creia que a la nit de “Halloween” les ànimes dels morts, acompanyades de bruixes i esperits, visitaven les seves antigues cases per trobar un cos per habitar. Així, la gent es vestia de bruixes o dimonis per evitar que cap ànima entrés en el seu cos. Amb els anys, ha perdurat la tradició de disfressar-se i ha anat convertint-se en una vetllada on son típiques les festes i desfilades de disfresses, les bromes i les històries de por.
La tradició de La Castanyada, antigament es celebrava realitzant un sopar amb la família on es feia una cerimònia de culte, ja que la creença era que per cada castanya que es menjava durant la nit del 31 una ànima s’alliberava del purgatori. Actualment, s’ha anat perdent aquesta visió més mística i es festeja de manera més familiar o amb els amics, fent un sopar on els postres són panellets, moniatos o castanyes, acompanyats de moscatell.
El cinema i les noves tecnologies ens han familiaritzat amb la festivitat i molts empresaris/es han vist grans oportunitats de negoci en promoure-la fins al punt que molta gent se l’ha fet també seva. En aquest sentit, trobem certa similitud amb la celebració de Sant Valentí, a través de la qual els centres comercials han pogut omplir-se les butxaques; però fins a quin punt té sentit aquesta festivitat quan aquí ja tenim la Diada de Sant Jordi? No és això un imperialisme cultural?
Si tenim en compte la publicitat televisiva veiem com cada vegada més s’estén la festivitat de “Halloween” com a celebració dirigida al col·lectiu dels més petits (demanant caramels de casa en casa i amb disfresses que criden l’atenció) i als joves (festes a discoteques, escenografia a Port Aventura...). Els anuncis que ens envien acostumen a enfocar-se sempre a la part de disbauxa de la tradició i no promocionen el rerefons que inicià la celebració. La Castanyada no té aquesta atracció d’oci consumista i potser, o potser no, és aquesta la raó per la qual els mitjans de comunicació ens empenyen cap al “Halloween” més i més amb el suport dels empresaris que en treuen profit econòmic.
Pensem que les tradicions de cada cultura enriqueixen i cohesionen la societat, ja que formen part de la identitat de la mateixa i, en termes generals, és bo que perdurin. Amb el fenomen de la globalització cada cultura ha anat integrant altres elements i tradicions de diferents països, però potser això comporta un risc? Un fet positiu com és el de conèixer altres tradicions culturals podria ser una possible minimització de les pròpies de cada regió o, en major mesura, un oblit d’aquestes, contribuït, doncs, a la pèrdua d’identitat.
Tot i així, és ben cert que bona part de la població la vigília de Tots Sants menja castanyes, moniatos i panellets, ja sigui celebrant només la Castanyada o compaginant-la amb el “Halloween”. Els centres educatius fan una tasca molt important de difusió d’aquesta festa catalana de tardor, de la mateixa manera que moltes associacions culturals en promouen iniciatives a favor. És per això i perquè els catalans/es som tossuts/es que pensem que la nostra tradició està encara ben viva i que depèn de nosaltres que segueixi subsistint en el temps.
Tots coneixem l’antiga figura de la Castanyera: aquella senyora gran vestida amb un jersei i una faldilla, un davantal i un mocador al cap per a què no li agafi olor de fum als cabells. Encara que amb alguns canvis, sorprenentment, aquesta figura continua activa en molts indrets de Catalunya. Però… per quant de temps?
Potser és inevitable que hi hagi un canvi en les tradicions com a conseqüència de la globalització? Cal que ens mantinguem fidels a les tradicions de cada regió i les vulguem preservar o és natural que hi hagi una substitució? Què en penseu? Creieu que el “Halloween” pot arribar a suplantar la Castanyada? Són compatibles ambdues celebracions?
No hay comentarios:
Publicar un comentario