Ei, bones notícies! En el context actual de crisi sembla que tothom coincideix en que hi ha un sector que no solament no se n’ha vist perjudicat sinó ha augmentat notòriament: el turisme. El conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, afirma a través del diari Ara que el turisme ha proporcionat a Catalunya 9.700 milions d’euros durant els 8 primers mesos del 2013, fet que representa un 10% més respecte l’any anterior (http://www.ara.cat/societat/turistes-Catalunya-milions-durant-primers_0_1000100162.html). Sí, sí, tot això aparentment està molt bé, però, què s’amaga darrere d’aquestes xifres? Hem triat una sèrie d’idees -algunes de tòpiques i d’altres mites- que esperem que us convidin a reflexionar sobre l’altra cara del turisme:
-“Cal seguir projectant Catalunya a nivell internacional”. -Sí, està bé, però quina imatge es dóna i a qui volem atraure? El ja esmentat Barcelona World en general i els seus casinos en particular són un exemple del determinat tipus de turisme que es pretén atraure a nivell internacional: un turisme ludòpata; i amb l’agreujant que el joc gaudirà d’una reducció d’impostos del 55% al 10%. Per què el vici té premis i no l’accés a l’habitatge, l’educació, la sanitat, etcètera, etcètera, etcètera, etcètera...?
D’altra banda, trobem l’anomenada Saloufest que es celebra desde fa nou anys a Salou durant el mes d’abril i és dirigida a estudiants/es (joves de 18 a 25 anys) majoritàriament britànics. La descripció que es pot trobar a la seva pàgina web (per si hi voleu fer un cop d’ull:
http://www.ilovetour.co.uk/tours/sports-tours/saloufest) reflecteix la representació sense límits que es pretén emetre a l’estranger de “la millor setmana de la teva vida” per només 200€. S’utilitzen expressions com: “aquesta bèstia de viatge és la més sorollosa, boja i memorable” per “estudiants assedegats”. La permissivitat que es contempla en aquest tipus de celebració ha estat criticada pels veïns i veïnes afectades de forma directa i, tot i així, manté cada any un rècord de participació d’actualment 9.500 persones. La polèmica que va ocasionar-se el darrer 2010 a causa d’una denúncia per violació va donar com a resultat l’efecte d’una major assistència i ressò (http://www.ara.cat/etiquetes/saloufest.html)
-“El turisme genera llocs de treball”. Quin tipus de llocs de treball? I el que és igual d'important, per a qui? Si be és cert que el turisme produeix treball, cal tenir present que el sector turístic és inconstant i variable. Segurament un jove estudiant estarà encantat de treballar els 3 mesos que dura l’estiu o durant la setmana santa. Però què passa amb una mare de família amb fills, que durant els caps de setmana i els festius ha d’estar treballant? I és clar, si aquesta mare vol una feina amb unes millors condicions, la gran demanda de llocs de treballs fa que de seguida aquesta vacant estigui coberta, segurament per un altre jove que tingui més llibertat de mobilitat. I tant que genera llocs de treball, però és aquest el tipus d’oferta de treball que volem potenciar? (http://ec.europa.eu/spain/barcelona/actualitat-i-premsa/noticies/ocupacio-i-politica-social/130927_ca.htm)
- “Ens convé que vinguin turistes d’alt nivell adquisitiu”. Quines conseqüències té per la gent d’un poble o barri el fet que aquest estigui pensat pels/les turistes? Coneixeu zones en les quals es potenciï més el turisme que el benestar dels propis habitants? Voldríem apuntar una dada extreta del documental “Conviure amb el turisme” emès pel programa 30 Minuts a TV3: un 40% dels hotels de Barcelona s’ubiquen a Ciutat Bella. Concretament al Barri Gòtic els preus dels pisos són tan elevats que es fa molt difícil que una persona pugui viure-hi, fins al punt d’haver de traslladar-se en molts casos. També trobem exemples de complexos comercials orientats a un turisme amb una capacitat important de gastar diners, com ara el turisme rus, per exemple La Roca Village, al Vallès Oriental, que rep milions de visites l’any però que molts dels habitants de la comarca no hi van mai. I com es pot integrar a la ciutat o poble un edifici brillant i esplèndid, de cinc estrelles, envoltat de luxes i serveis per al benestar dels seus destinataris? Perquè, en conseqüència de la crisi, l’escletxa social creix cada vegada més i, desapareixent la classe mitja, separa els rics -que cada vegada són més rics- dels pobres - que cada vegada són més pobres-, deixant a aquests últims major poder i recursos, i això, (òbviament!) no es pot passar per alt i s’ha d’aprofitar per obtenir més beneficis. Fins a quin punt s’hauria de deixar que la integració del turisme a la realitat d’una zona la transformés?
-“Les innovacions tecnològiques són la clau del turisme emergent”. En sentir aquesta afirmació, ens ve al cap el conegut Barcelona Mobile World Congress, que, segons el seminari La Directa, costa un mínim de quinze milions d’euros anuals a l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i al Govern espanyol. “Sí, sí, però els guanys compensen”, afirmen alguns/es. La pregunta és, a qui compensen? Tenint en compte que les persones assistents són peixos grossos del món empresarial, som bastant escèptiques a l’hora de pensar que realment benefici al comerç de proximitat i a les petites empreses d’hostaleria. I pel que fa als ingressos que pot generar a nivell públic, tan sols volem constatar que els empresaris/es en qüestió disposen d’exempcions fiscals que, l’any passat, van generar un forat que s’ha hagut de tapar amb retallades al sector públic, explica el seminari ja esmentat. I ara Barcelona és la Capital Mundial de la Telefonia Mòbil. Què en penseu?
-“Cal millorar l’ús turístic que es fa del patrimoni natural i cultural”. Aquesta frase surt al Pla Estratègic del Turisme de Catalunya 2013-2016, de la mateixa manera que parla de sostenibilitat ambiental. La pregunta és: en què es traduirà aquesta suposada conscienciació ambiental? Cal saber que la construcció del ja esmentat Barcelona World es pretén fer en uns terrenys catalogats com a espais d’interès natural i que, a més, suposaria un augment considerable del consum d’aigua, explica Barcelona TV. Durant els anys abans de la crisi s’han fet múltiples agressions al territori com l’augment de camps de golf al Delta de l’Ebre. Penseu que ara que no hi ha aquell afany de construcció tan desmesurat hi ha un major respecte pel territori? Estem avançant cap a un model de turisme sostenible o és només un nom?
Ara us toca a vosaltres!
